dimarts, 2 d’octubre del 2012

Reemprenem el projecte, més ambiciós encara

Per motius que no venen al cas, que han tingut ocupades les nostres vides el darrer any i mig, el Projecte MOSCA ha estat aturat. Ara hem decidit reemprendre'l amb més força encara. Hem decidit que enlloc d'enviar un smartphone i creuar els dits perque caigui en una zona amb cobertura mòbil, enviarem un aparell que tingui connexió permanent amb la Terra, usant la tecnologia APRS. Aquesta tecnologia permet que múltiples estacions de radioaficionats segueixin la trajectòria de vol de la nostra càpsula, i la volquin a internet, per poder-la seguir en temps real.
Això permet minimitzar el risc de perdre la càpsula, i per tant permet ser més ambiciosos a l'hora de posar-hi aparells sense por de perdre'ls.

Hem decidit dividir el projecte en 4 subprojectes, que són:



Objectiu:
Donada una càpsul.la de X grams, s’ha de determinar el lloc de llançament. El globus ha de rebentar automàticament a l’arribar a l’alçada.màxima prevista, i preveure el lloc aproximat d’aterratge. El vol es realitzarà en un temps raonable (de 2 a 10 hores)

 Variables d’entrada
  • pes cápsul.la
  • dia/hora de llançament (voltants de Nadal de 2012)

Resultats a obtindre:
  • tipus de globus
  • quantitat d’hel.li
  • alçada màxima prevista
  • temperatura mínima prevista
  • diàmetre paracaigudes
  • duració prevista del vol ascendent (“t1”)
  • duració prevista del vol descendent (“t2”)
  • lloc aproximat d’aterratge
  • obtenir el permis de AENA per al vol.

Responsable: Pere Prenafeta



Objectius:
Determinar la posició de la càpsula durant tot el seu recorregut, assegurant que finalment es pugui recuperar. La solució es basarà en el sistema de ràdio APRS

Variables d’entrada:
  • duració estimada del vol
  • alçada prevista

Resultats a obtindre:
  • hardware i software necessari en la càpsul.la.
  • Sistema d’alimentació per a un temps de vol “t”.
  • Hardware i software necessari en terra que permeti un seguiment mòbil desde un cotxe.
  • determinar les dades de telemetria necessàries (posició GPS, temperatura, bateria, etc)
  • determinar la temperatura mínima d’operativitat dels equips.
  • sistema alternatiu de seguiment, basat en telefonia mòbil (a valorar)

Responsable: Jaume Prenafeta



Objectiu: Disenyar i fabricar una capsul.la que permeti incloure tots els equips previstos (multimedia i seguiment), convenientment aillada tèrmicament i que resisteixi un determinat impacte. La càpsul.la ha d’anar subjecta a un globus d’hel.li mitjançant cables i si cal, altres materials.
La càpsul.la s’ha de moure el menys possible per a permetre una gravació de video amb la màxima qualitat possible.

Variables d’entrada:
  • conjunt d’equips a transportar, i el seu pes
  • velocitat d’aterratge (per a saber l’impacte)
  • temperatura mínima i durada del vol (per provar aïllament tèrmic)

Resultats a obtindre:
  • Càpsul.la
  • Disseny del conjunt “globus – paracaigudes - cables – capsul.la”, tenint en compte l’estabilitat del sistema, tant en la fase ascendent com en la descendent
  • Pes de la nau (capsul.la + paracaigudes + cables)
  • Assegurar que l’aillament tèrmic és el suficient per a permetre l’operació dels equips
  • Assegurar que la resistència de la càpsul.la és suficient per l’aterratge
  • Marcatge exterior de la càpsul.la (colors, logos, telèfons, …)
Responsable: Joan Prenafeta



Objectiu: Obtindre imatges (foto i video) del vol: Fase d’elevació, de màxima alçada i de descens. Les imatges han de ser amb la màxima qualitat possible (HD).

Variables d’entrada:
  • duració estimada del vol (“t”)
  • pes màxim a transportar
Resultats a obtindre:
  • determinar quin tipus d’imagtes volem (foto / video, superficie / horitzó / globus)
  • determinar el hardware necessari (càmares, possibles fonts d’alimentació adicionals)
  • determinar la posició dels equips a la càpsul.la, modificant-la si cal
  • determinar la temperatura mínima de operativitat dels equips.
  • programar el/s equip/s per a obtindre imatges durant tot el vol.
  • Seleccionar les millors fotos (50 max)
  • Obtenir un video del vol (15 min max)
  • Produir un video de tot el projecte (preparació, proves, llançament, vol, seguiment, recuperació de la càpsul.la, postproducció, crèdits, etc.) Màxim 15 minuts.

Responsable: Pau Prenafeta



dijous, 24 de febrer del 2011

Resum 1ª Reunió

Hem decidit prescindir de l'ordre del dia, i definir l'abast del projecte, i cap a on l'orientem. M'explico:

Avaluant riscos, veiem que la idea inicial, basada en enviar un simple iPhone, té un risc massa elevat de caure en una zona sense cobertura, i per tant amb un important risc de no poder recuperar la càpsula. Potser caldria un equipament més sofisticat, per tal de tenir comunicació via ràdio, per minimitzar el risc de  pèrdua, a canvi d'augmentar el cost i la complexitat del projecte.

Per tant, ens trobem davant una cruïlla de camins, en que cal prendre una decissió, entre la que anomenem Opció Light i Opció Hard.

Opció Light: Enviar un iPhone, com a únic hardware de comunicació, i de GPS.

  • Avantatges:
  1. Baix cost (recordeu que estem parlant d'un iPhone usat, refurbished o amb pantalla trencada, etc)
  2. Simplicitat tècnica
  3. Poc pes, i per tant, més velocitat de pujada, i menys lluny caurà (menys risc per exemple de caure al mar)
  • Inconvenients:
  1. Només podem capturar el seu posicionament si cau en zona de cobertura GSM. Cal avaluar quin risc suposa això, mirant marge d'error de lloc de caiguda, i comparar-ho amb un mapa de cobertura de l'operador que la maximitzi. També es podria capturar a posteriori, si ho troba algú, i te la bondat de seguir les instruccions que posariem en la càpsula i trucar-nos. Esbrinar doncs també la probabilitat de recuperació diferida.
  2. El GPS del iPhone no captura alçades superiors a 18000 metres (reservada a usos militars, i per tant molts GPS no la tenen). Per tant caldria, o be prescindir d'aquesta dada,  o saber a quina alçada ha arribat, o be afegir un altre GPS, amb el risc de perdre'l.
  3. No podem posar altre material a la càpsula, per l'elevat risc de pèrdua.


Opció Hard: Buscar un sistema de comunicació via ràdio (esbrinar més sobre la tecnologia APRS), independent de la cobertura de mòbil, i un GPS a part, que puguin

  • Avantatges:
  1. Conexió permanent terra-aire, des d'un portàtil amb el hardware adequat. Això implica molt baix risc de pèrdua, i per tant completar amb èxit la missió.
  2. Al tenir un baix risc de pèrdua, paga el tiro posar hardware addicional, com un GPS que admeti grans altituts, una o vàries càmeres de foto i video, etc.
  3. Tenir la infraestructura per futurs projectes MOSCA-2, MOSCA-3... si li agafem el gust.
  • Inconvenients:
  1. No en sabem res d'aquesta tecnologia. Caldrà esbrinar-ho més. Veure costos, i si som capaços de dur-ho a terme.
Així doncs, per la propera reunió, d'ací a 2 o 3 setmanes, hem de tenir calculats i resolts els dubtes remarcats en vermell. Quan sapiguem els riscos de l'Opció Light, i els costos i complexitat de l'Opció Hard, prendrem la decisió del camí a prendre.



Per altra banda, també ens plantegem si enviem algun tipus de ser viu a l'estratosfera (una mosca, un escarabat, una formiga, una aranya...), per estudiar-ne el comportament, i, qué coi, per poder dir també que som els primers que han fet un experiment documentat d'aquest tipus. Hem decidit que es pot simular a la Terra una situació de baixa pressió, similar a la que hauria de patir a l'espai. Per tant, en la propera reunió, experimentarem creant el buid absolut en per exemple una ampolla d'aigua mineral,  veure quins bitxos hi aguanten un parell d'hores.

Sisplau, participants del projecte, i simpatitzants, podeu afegir els vostres comentaris a continuació.

Gràcies a tots.

dissabte, 12 de febrer del 2011

1ª reunio

El cap de setmana 19-20 de Febrer, se cel·lebrarà la primera reunió dels integrants del Projecte MOSCA, amb el següent ordre del dia:
  1. Presentació del projecte
  2. Composició de l'equip humà
  3. Definició de tasques
  4. Assignació de responsabilitats
  5. Brainstorming de riscos
  6. Primera aproximació de calendari

divendres, 11 de febrer del 2011

Definició del nom del projecte: MOSCA

De moment, hem acordat el nom que li donarem al projecte. Si, ja sé que és una americanada, que posen nom a tot, i una mariconada també, perque sembla pavero. Però és que estava fart d'anomenar-lo "lo del globo". Així que d'ara en endavant serà el Projecte MOSCA (MicroSpaceCraft Observating Stratosphere Computerized Adventure).

Les paraules en anglès potser no estan excessivament encertades. Però m'agrada la similitut amb l'insecte, per la senzillesa del material el cost del qual volem reduir al mínim, per la lleugeresa de la càpsula que haurà d'enlairar el globus, per lo erràtic i imprevisible del seu vol, i pel curt temps de vida de la criatura. Espero que no hi hagin més similituts, i no coincideixin també en el concepte de "mosca collonera", ja que el projecte el comencem amb molta il.lusió, ni de "mosca que se'n va a la merda", ja que el projecte el pensem dur a terme amb èxit.