Qué coi és el projecte?
Dit en quatre paraules, ens plantegem enlairar un globus d'heli, que arribi fins l'estratosfera (a uns 30 kms d'alçada), exploti, i caigui amb un paracaigudes sa i estalvi a la terra. I durant el vol que serà d'unes 2 o 3 hores, gravi video i faci fotos del nostre preciós planeta blau sobre la negror de l'espai, i reculli dades per poder-les tractar després.
Diumenge 6 de Febrer, que vam anar el meu germà Jaume i jo a portar els nens a córrer una cursa de karts, vam decidir posar fil a l'agulla, i iniciar aquest projecte.
Per suposat que no som els primers que ho fem. Des de fa 2 o 3 anys, se n'han fet diverses experiències a tot lo món, més o menys complexes (veure la pàgina "links"). La més propera a casa nostra, aquesta experiència d'uns xicots de La Bisbal amb el seu professor. El que passa és que, a diferència de projectes anteriors, pensem que el material necessari pot reduir-se a la mínima expressió. Resumint:
- Per pujar: Un globus ple d'heli, que com que pesa menys que l'aire, puja amunt, com els globus de fira.
- Per parar de pujar: Si tot va be, quan arriba a les capes altes de l'atmosfera, la disminució de pressió fa que el globus augmenti de diàmetre, fins que explota.
- Per baixar: La força de la gravetat ho fa retornar cap a la Terra, i amb l'ajut d'un petit paracaigudes anirà caient a poc a poc fins aterrar, esperant que no caigui al cap de ningú.
- Per saber com recollir-lo: Hi posarem un hardware amb GPS que capturi la posició, i l'envii, per saber permanentment on es troba la càpsula
- Mentrestant, durant el viatge: gravar video en HD, fer fotos, emmagatzemar el track (la ruta), i emmagatzemar algunes altres dades (altitut, temperatura exterior, pressió, etc)
Per qué dur-lo a terme?
La idea és engrescar els nostres fills, dones, pares, i amics que vulguin dir-hi la seua. Però pensant esencialment en els fills, que algun d'ells ha suspés la física, que pràcticament tots perden hores i hores en el xat i el facebook, dediquin part del seu temps i enginy en quelcom útil que aconseguirà una fita.
El projecte, tot i que senzill, el dividirem en tasques. La idea és que cada nen es responsabilitzi d'una o vàries tasques, es conciencïi de la seua importància, de que si la fa malament pot fracassar tot el projecte, i si la fem tots be serà l'èxit de tots.
Lo millor que pot passar, si tot va be, és que haurem passat un dia fenomenal d'enlairament i d'excursió posterior per anar-lo a cercar, que tinguem un video i fotos la mar de xul·les, i que puguem dir que el nostre iPhone ha viatjat a l'estratosfera.
Lo pitjor, a part que quan caigui el material no faci mal enlloc, seria no poder-ho recuperar, o que per algún motiu no pugui dur-se a terme. En aquest cas, ens haurem il·lusionat tots per un objectiu comú, haurem aprés una mica de física, d'informàtica i de fotografia, i haurem inculcat en els nens la capacitat de treball en equip i de responsabilitzar-se de quelcom que forma part d'un projecte que pretén ser gran.
Per qué aquest blog?
En primer lloc, és perque, tot i haver creat vàries webs senzilles i administrat alguns fòrums, mai havia fet un blog i tenia ganes de fer-ne un.
En segon lloc, com a mitjà de comunicació dels que hi participem, i dels amics que volen aportar-hi idees.
I finalment, per si algun altre família, col·legi o col·lectiu vol dur a terme un projecte similar, li pugui servir de punt de partida, com a nosaltres ens ha resultat útil informació publicada per experiències anteriors.
