Avaluant riscos, veiem que la idea inicial, basada en enviar un simple iPhone, té un risc massa elevat de caure en una zona sense cobertura, i per tant amb un important risc de no poder recuperar la càpsula. Potser caldria un equipament més sofisticat, per tal de tenir comunicació via ràdio, per minimitzar el risc de pèrdua, a canvi d'augmentar el cost i la complexitat del projecte.
Per tant, ens trobem davant una cruïlla de camins, en que cal prendre una decissió, entre la que anomenem Opció Light i Opció Hard.
Opció Light: Enviar un iPhone, com a únic hardware de comunicació, i de GPS.
- Avantatges:
- Baix cost (recordeu que estem parlant d'un iPhone usat, refurbished o amb pantalla trencada, etc)
- Simplicitat tècnica
- Poc pes, i per tant, més velocitat de pujada, i menys lluny caurà (menys risc per exemple de caure al mar)
- Inconvenients:
- Només podem capturar el seu posicionament si cau en zona de cobertura GSM. Cal avaluar quin risc suposa això, mirant marge d'error de lloc de caiguda, i comparar-ho amb un mapa de cobertura de l'operador que la maximitzi. També es podria capturar a posteriori, si ho troba algú, i te la bondat de seguir les instruccions que posariem en la càpsula i trucar-nos. Esbrinar doncs també la probabilitat de recuperació diferida.
- El GPS del iPhone no captura alçades superiors a 18000 metres (reservada a usos militars, i per tant molts GPS no la tenen). Per tant caldria, o be prescindir d'aquesta dada, o saber a quina alçada ha arribat, o be afegir un altre GPS, amb el risc de perdre'l.
- No podem posar altre material a la càpsula, per l'elevat risc de pèrdua.
Opció Hard: Buscar un sistema de comunicació via ràdio (esbrinar més sobre la tecnologia APRS), independent de la cobertura de mòbil, i un GPS a part, que puguin
- Avantatges:
- Conexió permanent terra-aire, des d'un portàtil amb el hardware adequat. Això implica molt baix risc de pèrdua, i per tant completar amb èxit la missió.
- Al tenir un baix risc de pèrdua, paga el tiro posar hardware addicional, com un GPS que admeti grans altituts, una o vàries càmeres de foto i video, etc.
- Tenir la infraestructura per futurs projectes MOSCA-2, MOSCA-3... si li agafem el gust.
- Inconvenients:
- No en sabem res d'aquesta tecnologia. Caldrà esbrinar-ho més. Veure costos, i si som capaços de dur-ho a terme.
Així doncs, per la propera reunió, d'ací a 2 o 3 setmanes, hem de tenir calculats i resolts els dubtes remarcats en vermell. Quan sapiguem els riscos de l'Opció Light, i els costos i complexitat de l'Opció Hard, prendrem la decisió del camí a prendre.
Per altra banda, també ens plantegem si enviem algun tipus de ser viu a l'estratosfera (una mosca, un escarabat, una formiga, una aranya...), per estudiar-ne el comportament, i, qué coi, per poder dir també que som els primers que han fet un experiment documentat d'aquest tipus. Hem decidit que es pot simular a la Terra una situació de baixa pressió, similar a la que hauria de patir a l'espai. Per tant, en la propera reunió, experimentarem creant el buid absolut en per exemple una ampolla d'aigua mineral, veure quins bitxos hi aguanten un parell d'hores.
Sisplau, participants del projecte, i simpatitzants, podeu afegir els vostres comentaris a continuació.
Gràcies a tots.
